Lunes, 12 Diciembre 2011 16:04

Adolescents que abandonen els estudis

Escrito por 
Valora este artículo
(2 votos)

jovenes_calleIncrementa el nombre d'adolescents que abandona els estudis!

Malauradament segueix incrementant el nombre d'adolescents que abandona els estudis, el nombre de nois i noies que literalment marxen del sistema educatiu.

Fa uns quants anys, en unes Jornades Universitàries sobre "Atención educativa a la diversidad en el nuevo milenio" (Universidad A Coruña, 2001) vaig presentar una ponència que es titulava "¡¡ Qué vamos a hacer contigo!! Jóvenes con dificultades situados fuera de la enseñanza reglada. Qué perspectivas tienen y qué pueden hacer."

 

Ja, en aquell moment, arribava a la conclusió que sense obviar les raons que presenta part del col·lectiu d'ensenyants i considerant les raons que la joventut tingui (encara que les seves possibilitats per expressar-les són més limitades), havíem d'admetre que s'estava en un moment que obligava necessàriament al CANVI.

Hem de considerar, especialment, que l'exclusió del sistema educatiu suposa una exclusió real de nois i noies que tindrà unes conseqüències tan a nivell personal com a nivell social, en un futur no gaire llunyà.

Encara no s'ha trobat resposta a la pregunta que genera la reflexió sobre aquest tema: com un sistema educatiu basat en el dret[1] a l'educació i en la igualtat d'oportunitats, pot deixar de banda un sector important de l'alumnat?

Com els números són la partitura d'una cançó que hem sentit moltes vegades (potser per això, col·loquialment, diem que els números canten?), diferents estudis rigorosos (de diferents entitats públiques i privades; europees, estatals i autòctones) al llarg de pràcticament els darrers 10 anys, van alertant d'aquesta situació.

El curs 2000-2001, un 30% dels joves catalans (més nois que noies) deixaven els estudis als 17 anys. Aquest percentatge superava en 6,5 punts la mitjana estatal. En determinades ocasions, la Unió Europea va alertant sobre les xifres alarmants que presenta l'Estat espanyol. Si prenem com a referència el darrer informe que va presentar la Comissionada d'Educació, Androulla Vassiliou, a Brussel·les el passat 31 de gener de 2011[2], es pot comprovar que pràcticament 10 anys després[3], les xifres sobre l'abandonament dels estudis no han millorat.

El percentatge dels joves espanyols entre 18 i 24 anys que han deixat els estudis secundaris postobligatoris és del 31,2%. La xifra duplica la mitjana europea, que es troba en un 14,4%. Aquesta situació afecta més als fills del immigrants: més del 40% a Espanya, Itàlia o Grècia (26% mitjana Europa).

L'argumentari i les opinions al respecte, poden ser molt diverses segons siguin de l'administració competent, del professorat o de les famílies. El cert és que tant el professorat com l'alumnat tenen certes dificultats per poder aconseguir els objectius previstos en el currículum acadèmic.

Del conjunt d'alumnes que no segueix..., en la majoria dels casos, hi ha una sèrie d'indicadors que van apareixent des dels inicis de l'escolarització que si no es tenen en compte es pot arribar a situacions "impossibles".

Ens trobem amb uns nois i noies que no segueixen, que per determinades circumstàncies es troben en una situació que se'ls ha d'oferir una nova sortida, una nova oportunitat per tirar endavant. Hem de pensar que aquests alumnes es troben en una etapa del seu cicle vital que és l'adolescència. Adolescents i joves que necessiten alguna alternativa educativa que els motivi, els reorienti, i que els ajudi a reflexionar sobre les seves dificultats però també sobre les seves possibilitats. En definitiva "una segona oportunitat d'aprenentatge" com, entre altres mesures proposa en l'esmentat informe europeu.

Les propostes d'acció es classifiquen en tres blocs: prevenir; intervenir i compensar. Aquestes accions de caire socioeducatiu han d'anar adreçades a facilitar recursos per evitar o compensar les situacions que porten als infants, adolescents i llurs famílies a quedar-se al marge i renunciar a l'educació.

Una meta que no ha de permetre abandonar abans de temps, serà aconseguir l'objectiu quart de l'Estratègia 2020 que es proposa rebaixar la taxa d'abandonament escolar al 10% (que per altra banda era un dels objectius de Lisboa 2010). El que ens demostra que no solament els estudiants mereixen segones oportunitats!!!

En aquest sentit, i entre altres suggeriments, es planteja que el sistema educatiu per arribar a l'Estratègia 2020 ha d'incrementar: la flexibilitat; la transversalitat; la incorporació d'altres agents educatius dins els centres; el treball en xarxa, en coordinació i col·laboració amb altres professionals del territori; l'orientació i el treball amb les famílies.

Tenint en compte que un dels principis fonamentals de la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, és l'interès superior de l'infant o l'adolescent[4] s'hauran de posar en marxa programes integrats, on es puguin treballar totes les dimensions de les persones, des de la proximitat, amb la incorporació i la implicació de tothom.

Mes informació de la Comissionada d'Educació, Androulla Vassiliou:

http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/vassiliou/index_en.htm

Document "Abordar l'abandonament escolar prematur: una contribució clau a l'agenda Europa 2020":

http://dl.dropbox.com/u/52258829/Carme/earlycom_es.pdf

 


[1] Article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948.

Article 28 de la Convenció sobre els drets de l'infant. Adoptada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989.

Article 13, de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

[2] Comissió Europea. Informe: "Abordar l'abandonament escolar prematur: una contribució clau a l'agenda Europa 2020".

[3] Període estudiat i comparativa entre països any 2000-2009.

[4] Que, fent referència al mateix text legislatiu, "no necessita estar en conflicte per ésser el primer interès que han de tenir en compte les polítiques públiques"

Leer 2225 veces
Carme Panchón

Dra. Carme Panchón i Iglesias

Professora titular Facultat de Pedagogia. Universitat de Barcelona.

1 comentario

Deja un comentario

Asegúrese de introducir la información requerida con la marca (*). No está permitido el Código HTML.