Lunes, 27 Febrero 2012 22:52

Comissió parlamentària específica per a la infància

Escrito por 
Valora este artículo
(1 Votar)

Drets infants

“Imaginar la realidad sigue siendo tan importante como construirla”
Gioconda Belli 1996

 

Comissió parlamentària específica per a la infància, o com vetllar pels drets dels infants i adolescents!!!


El dia 19 de gener de 2012 es va aprovar la creació d'una comissió parlamentària específica per a la infància. Una comissió específica que el Ple del Parlament ha aprovat per assentiment i que durarà tota la legislatura. La seva finalitat principal serà vetllar perquè la perspectiva de la infància es tingui en compte en qualsevol actuació del Parlament. Es pretén afavorir l'aplicació efectiva de la convenció sobre els drets de l'infant, amb la proposta de mesures de sensibilització, estudis i control del compliment de la normativa sobre infància.

 

El 5 de gener de 2011, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, en el seu primer acte oficial va visitar un centre per a infants tutelats a Santa Coloma de Gramenet i, en aquell moment, ja va anunciar que proposaria al Parlament de Catalunya la creació d'una Comissió específica per a la infància.

Segons el Reglament del Parlament de Catalunya (RPC), són comissions específiques les que tenen una funció concreta o bé la comesa de relacionar-se amb institucions o entitats públiques determinades. N'hi ha de tres tipus: les creades pel Reglament, les creades per llei i les creades pel Ple. Les creades pel Ple poden ser d'estudi o d'investigació o de seguiment.[1]

Aquestes comissions d'estudi, d'investigació o de seguiment, analitzen afers que afecten a la societat, investiguen els afers d'interès públics que siguin competència de la Generalitat i controlen específicament determinades actuacions i polítiques públiques del Govern (art. 56 RPC).

A Catalunya en els darrers anys s'han fet avenços en la garantia i el reconeixement dels drets dels infants i adolescents, fet que també remarcava el Síndic de Greuges de Catalunya en la presentació del primer informe sobre els drets de l'infant a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el 17 d'octubre de 2011.

Destacava l'aprovació de dues lleis de gran transcendència per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, com la Llei d'educació de Catalunya (2009) i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (2010)[2].

En aquell moment, Rafael Ribó, posava de manifest que malgrat el fet positiu d'aquests avenços, la garantia d'alguns drets es podien veure afectats per la situació de crisi econòmica i la reducció de serveis i prestacions públiques.

La disminució de la cobertura d'alguns serveis de prestacions públiques pot incrementar les desigualtats i fer créixer les situacions de vulnerabilitat, especialment de la infància. 

El conseller Cleries reconeixia que "una comissió específica podrà exercir més control sobre l'acció del Govern en aquest àmbit (...) perquè una de les prioritats del Departament és la defensa dels drets dels infants, impulsant un salt qualitatiu en les polítiques destinades a la infància".

El conseller parla amb les certeses que constata dia a dia a la seva Conselleria. S'ha d'actuar i és necessari fer-ho per a cobrir les necessitats permanents d'alguns infants i adolescents. Necessitats que impedeixen a algunes persones desenvolupar-se en entorns familiars, educatius i socials que possibilitin un bon creixement físic i psicològic.

Nombrosos informes, professionals i mitjans de comunicació venen alertant dels perills que comporta la incidència de la crisi econòmica i dels retalls d'inversió pública en la qualitat de vida dels nostres nens i nenes. Per tant, i per seguir utilitzant el terme "igualtat d'oportunitats" que jo li afegeixo de "sortida"[3] és imprescindible posar en marxa accions que prioritzin la prevenció i la restitució del major benestar (entorns de desenvolupament positiu) familiar, educatiu i social per als infants i adolescents. És imprescindible "un salt qualitatiu en les polítiques destinades a la infància i les famílies".

Polítiques efectives de suport a la infància i les famílies, centrades en la prevenció i en la protecció social. Polítiques públiques que redueixin les diferències socials que es fan paleses pel diferencial de rendes entre els que tenen més i els que tenen menys. Polítiques socials que tendeixen a la igualtat en els seus tres nivells: igualtat d'oportunitats, igualtat d'accés als recursos i igualtat de participació. 

Si Catalunya ha de ser un país de referència pel que fa als drets dels infants, s'han d'esmerçar esforços per a que no es vegin vulnerats els seus drets. Les accions programades han de tenir com a destinataris reals tots els infants i adolescents, la defensa dels seus drets i la identificació precoç de situacions de vulneració d'aquests drets.

Reprenent el fil de la norma legal que es considera una oportunitat per al canvi de model d'atenció i de protecció del conjunt de la infància i l'adolescència de Catalunya, la llei de drets i oportunitats en la infància i l'adolescència, voldria destacar alguns aspectes que em semblen molt importants per incorporar a les polítiques socials en aquest àmbit.

Algun dels elements clau per al canvi són el reconeixement explícit de drets reconeguts als infants i adolescents anteriorment i que li confereixen el tracte que tot ciutadà o ciutadana mereix. L'eix central de la llei gira al voltant de l'infant, l'adolescent i els seus drets. Això implica un canvi de paradigma: passar de la protecció a les persones a la protecció dels drets de les persones. Deixar de banda una visió de la infància i l'adolescència centrada exclusivament en la perspectiva de les persones adultes.

Una nova perspectiva, més àmplia i més activa de la infància i l'adolescència, que cerca la millora dels seus entorns de desenvolupament. Una visió global proactiva de la infància i l'adolescència per aquells que l'han d'aplicar. El dret i l'oportunitat de participar, que es concretarà entre altres, en consells de participació d'infància d'àmbit municipal o taules territorials d'infància d'àmbit autonòmic[4].

La clara oportunitat per al canvi s'ha de concretar en:

A) Nou model basat en la promoció, la protecció i la garantia dels drets de les persones menors d'edat. Desenvolupant un model més equilibrat, més just, que respongui a les necessitats reals de les persones i que permeti avançar en el benestar de la ciutadania.

B) Canvi de metodologia de treball. Nous instruments i noves metodologies de treball que permetin donar la resposta adient també a l'increment de necessitats socials insatisfactòries. Treball en xarxa[5] com a metodologia específica, que va més enllà de la coordinació i la col·laboració: intercanvi de recursos, comunicació entre persones, comunicació entre processos, compartir bases de dades, organitzar-se de manera diferent, etc.

C) Reformes estructurals, reorganització dels serveis, dels recursos i del conjunt de professionals. Les paraules clau del treball en xarxa són: compartir, establir i mantenir objectius comuns. Això obliga a qualsevol institució / organització, la revisió i anàlisi de les relacions i les dependències tant internes com externes. La interrelació en un territori, persones que viuen en el territori, professionals que incideixen en el territori, etc.

D) Capacitat d'adaptació dels serveis públics. La prioritat dels serveis públics en l'actualitat ha de ser sobretot la capacitat d'adaptació als canvis constants, incorporant el principi de flexibilitat. La idea de servei és més àmplia, és un conjunt de recursos personals i materials que serveixen a un ús determinat. Els recursos han de partir d'una concepció flexible, canviant, més adaptables a les necessitats emergents i a la singularitat de les persones.

Benvinguda aquesta comissió específica per a la infància que conjuntament amb les administracions[6], les entitats i organitzacions, la taula per a la infància, la plataforma per a la infància, el moviment mundial, entre molts d'altres, haurà de treballar també per aconseguir un major benestar pels infants i adolescents intentant evitar que arribin a trobar-se en situacions de vulnerabilitat, de risc o d'exclusió social.

Pacte Infància a Catalunya


 

[1] Fins aquell moment n'hi havia: Comissió d'igualtat de dones; Comissió de polítiques de joventut; Comissió d'acció exterior i de la Unió Europea; Comissió de cooperació i solidaritat.

[2] Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Aquesta llei suposa el ple reconeixement de l'infant com a subjecte de drets, amb la incorporació del contingut de la Convenció.

[3] La "igualtat d'oportunitats de sortida", vol dir aplicar factors compensatoris de discriminació positiva per a poder anivellar determinades situacions socials.

[4] La visualització de l'infant com a subjecte de drets i oportunitats i protagonista de la seva pròpia història.

[5] Objectius específics per al treball en xarxa: compartir objectius comuns, compartir espais d'acció comuna, desenvolupar formes de coordinació efectiva, desenvolupar el màxim de punts de convergència, desenvolupar espais d'aprenentatge comuns, actuar amb màxima transparència i ètica, desenvolupar i compartir dinàmiques comunicatives.


Leer 3070 veces
Carme Panchón

Dra. Carme Panchón i Iglesias

Professora titular Facultat de Pedagogia. Universitat de Barcelona.

Deja un comentario

Asegúrese de introducir la información requerida con la marca (*). No está permitido el Código HTML.