Domingo, 20 Noviembre 2011 11:58

Protegir els mestres que queden /Protegir les mestres que queden!!

Escrito por 
Valora este artículo
(3 votos)

escola catalanaFa uns dies vaig llegir a La Vanguardia, un article de Xavier Antich (dilluns 31 d'octubre de 2011), en el que responia a la pregunta que donava el títol a l'esmentat article: encara queden mestres?

Vaig llegir l'article per dos motius, el primer per l'autor doncs Xavier Antich era un col·laborador que m'agradava molt d'un programa que també m'agradava molt: L'hora del lector (Canal 33). Anteriorment, amb un format semblant i sota el nom de Saló de Lectura, es va fer uns anys a la BTV.

 

Un programa magnífic sobre llibres, lectures, autors, autores, lectors i lectores. En definitiva, un programa per a persones enamorades dels llibres, de la literatura. Un conjunt de professionals d'alt nivell que saben enganxar parlant de llibres: una rara avis!! Un producte de gran qualitat que després de quatre anys a TV3, malauradament s'ha deixat d'emetre des del 26 de juny de 2011.

El segon motiu per endinsar-me en l'article era el seu títol: encara queden mestres? Una bona pregunta vaig pensar. Què vol dir ser mestre? magister: la persona més gran, la que sap més, la que sap ensenyar, la persona de qui hem estat deixebles, la persona que ens acompanya en el nostre creixement, la persona digna d’admiració, etc.

Què és el que defineix a un mestre? es pregunta Antich. Ell mateix respon: per descomptat "el rigor i la potència intel·lectuals, l'orientació preclara enmig de la dificultat, el sentit del valor de la transmissió cultural i, també, eixa estranya qualitat que és la integritat". Tot això ho comparava amb un professor seu, Ramon Valls Plana de la Universitat de Barcelona.

Com m'agradaria ser una bona mestra, una bona professora, vaig pensar!! Aquesta és una de les meves preocupacions. Amb el permís del Sr. Antich, afegiria també: que transmet passió pel que fa. Per a mi ser professora és una feina apassionant que ocupa la meva vida. És així, quan la teva feina és allò que més t'agrada, la teva vida gira entorn la teva feina. És allò que diuen "passió per la feina".

Cada cop estic més convençuda que per fer de professora es necessita a més dels coneixements sobre el tema una gran dosi de vocació i una gran dosi de passió. Per a mi la gràcia de cada nou curs és que els estudiants cada any són diferents, almenys la gran majoria, i més o menys sempre de la mateixa edat.

Com sabem, cada tipologia de família és un sistema de relacions interpersonals on els factors emocionals i educatius serveixen per estructurar la socialització, la sociabilitat i l'autonomia personal. Aquest exemple de la família ens pot servir per a fer la comparativa amb cada nou curs, amb cada nou grup, on s’estableixen un conjunt de relacions, d’emocions i un clima que ha de servir per a compartir i per a créixer conjuntament.

Un bon professor, una bona professora, a més de tenir coneixements i dominar la seva assignatura, ha de ser competent, exercir la seva feina amb rigor, saber transmetre i crear un clima de treball que contribueixi al creixement dels estudiants. En definitiva, s’ha d’aconseguir una organització i una metodologia de l’aula que estigui al servei de l’aprenentatge dels alumnes.

Lligant la literatura amb la professió de mestre, acostumo a llegir força llibres que parlen de mestres, biografies, o el que podríem dir d’alguna manera “vides exemplars”. Clar que el concepte de vida exemplar que podem valorar algunes persones, com per exemple jo mateixa, queda molt lluny del que actualment es pot considerar un “exemple de vida a seguir”. 

Leer 1750 veces
Carme Panchón

Dra. Carme Panchón i Iglesias

Professora titular Facultat de Pedagogia. Universitat de Barcelona.

Deja un comentario

Asegúrese de introducir la información requerida con la marca (*). No está permitido el Código HTML.